LA NOSTRA PROFESSORA DE VISUAL I PLÀSTICA,

FRANCESCA CRISTINA

 

La professora Francesca Cristina va fer una exposició d’art i aprofitant aquest èxit que va obtenir li hem fet unes preguntes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

• Des de quan et dediques a la pintura? Quina és la teva trajectòria artística?

 

Pinto des que era petita, sempre m'ha agradat l'art i la pintura. A Roda de Ter,  hi havia un pintor al meu carrer (Martí Payàs) que deixava els seus quadres fora al carrer perquè s'assequessin i jo quan passava per allà em quedava embadalida  mirant-los, fins que un dia la meva mare li va preguntar si em podria donar classes de pintura. Així vaig començar. 

​

Després ja vaig fer les proves d'accés per entrar a Belles Arts. I des de llavors he anat exposant en diferents llocs, compaginant l'art amb la meva professió com a docent.

 

• Quina temàtica treballes en la teva pintura?

 

Treballo gairebé sempre en el tema de la figura femenina, l'aigua, el mar i la línia d'horitzó.

En aquesta exposició he tornat a reprendre el tema de la dona, un tema molt recurrent en la meva obra. Com a dona crec que m'identifico amb totes les dones que sempre dibuixo o pinto. Són dones transparents (per la seva nuesa) que, acompanyades de  collage i paraules, inviten a una reflexió sobre el plaer, l'amor, la bellesa... són dones que, recollides i solitàries, ens mostren la seva vulnerabilitat, ens mostren un temps que passa. M'identifico en aquests dos tipus de dones, la dona recollida, tancada en si mateixa, més tímida, més introvertida, i la dona més oberta, més explosiva i descarada, més passional. És com una obsessió per retenir tota aquesta feminitat.

La nuesa de la dona no és tan sols l'estudi d'un cos, sinó la manifestació d'una emoció, d'una passió o sentiment, de la seva pròpia ànima, és l'excusa.

 

• Quines tècniques utilitzes? Què expresses en la teva obra?

 

Acostumo a treballar amb tècnica mixta, cada vegada m'agrada més mesclar diferents materials en una mateixa obra.

El dibuix i la pintura em donen rapidesa d'execució, gairebé surt sense pensar, sense control. El collage és una tècnica més lenta, que m'ajuda a concentrar-me, he de triar els papers a enganxar, s'han de retallar amb cura, és una tècnica delicada i acurada, em fa estar més tranquil·la i pausada. La utilització de les paraules en la meva obra és un mitjà que m'ajuda a apropar-me a l'espectador, és un mitjà per expressar les meves emocions i sentiments, alguna idea o situació. Les paraules que acompanyen a aquestes dones s'acoblen a la imatge fent una simbiosi amb elles, són paraules extretes de poemes que ens parlen d'amor o desamor, de vivències, angoixes, solituds, a vegades paraules soltes tretes de diaris o revistes que adquireixen un nou significat per a mi quan les poso al costat d'una imatge. Jugo amb la tipografia per transmetre aquestes paraules.

Qualsevol vivència em serveix de tema per a la meva capacitat creativa.

 

• Quina de les exposicions que has fet t’ha agradat més? Per què?

 

Gairebé en totes les exposicions que he fet, m'hi he sentit a gust. En cada una d'elles hi ha hagut un projecte diferent a treballar i a transmetre, no oblidem que l'art és un llenguatge de comunicació important i necessari per a la nostra vida. Qui viu al voltant de l'art, alimentant-se d'ell viu més i millor, n'estic segura.

 

• Has fet més exposicions?

 

Durant tota la meva trajectòria artística he anat fent exposicions i d'altres projectes artístics, però és veritat que amb la professió de docent no tinc tot el temps que voldria per pintar. La pintura necessita d'una continuïtat diària per anar experimentant i evolucionant; jo sóc conscient que no disposo de tot el temps que voldria i necessitaria per treballar en el meu taller.

En aquesta darrera exposició al Marro Cafè de Cambrils presento una col·lecció de dibuixos sobre la figura femenina.

 

• Has tingut èxit en les teves exposicions?

 

L'èxit és molt relatiu. Èxit és vendre molt?, o veure que al públic li agrada la teva obra? L'art sempre ha sigut un "objecte" d'elit, difícil d'adquirir pels preus a vegades tan desorbitats que hi ha, o potser en aquest moment moltes persones creuen que l'art no és necessari,  que és imprescindible. Hi ha un art que és per vendre i un altre que és per veure, viure i reflexionar.

Jo aposto per un art assequible, m'interessa que les persones que valoren el que faig i a les quals agrada, s'ho puguin emportar a casa, que el preu no sigui l'inconvenient o el motiu per no poder-ne gaudir.

Al públic que et segueix, li agrada veure el que vas fent, què els explicaràs en la nova exposició, quin projecte presentaràs, i vénen sempre encuriosits per veure què descobriran. És molt satisfactori per a mi.

Amaro Navarrete, Hugo Reina i 

Eric Martinez, 4tESO

​