Gener de 2018

​

Jing Zhu

 

Hem decidit fer una entrevista a la Jing Zhu,

una antiga alumna del centre que està estudiant a Eòlia,

una escola superior d’Art Dramàtic.

Ella està vivint el seu somni  

i ha volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

​
 

• Sabem que t’agraden els idiomes i el teatre. Has realitzat algun curset? Ara mateix estic en un curs de teatre a Eòlia, però d’idiomes no n’estic estudiant ara mateix.

 

• Què estàs estudiant? Estic estudiant un curs que és diu Teatre i Càmera a Eòlia.

 

• És realment el que volies estudiar? Sí, des de ben petita.

 

• Què va ser el que et va impulsar a estudiar a Barcelona? Un amic em va recomanar l’escola, ja que ell com a extra escolar fa teatre amb un professor de l’escola.

 

• Com vas saber que aquest era el teu element? Quan fas una activitat que fa que se't passi el temps en un obrir i tancar d’ulls i quan no importa res més que allò que estàs fent, llavors saps que és allò pel que has nascut. Jo ho vaig saber amb activitats de treballs de castellà de la Isabel Castro, on hi havia diferents mitjans per fer-los i jo sempre acabava fent les representacions de les escenes i vídeos, sense importar-me que potser hagués d’estar fins a les 5 de la matinada muntant i editant els vídeos.

 

• Quina és la teva meta laboral i personal? Potser us sembla que sigui quasi impossible d’aconseguir, però per mantenir-me súper motivada i sempre tirant endavant i treballant, tinc com a objectiu ser la primera actriu asiàtica a guanyar un Oscar a la millor actriu, cosa que cap actriu asiàtica ha aconseguit! Però jo seria súper feliç amb poder guanyar-me la vida treballant fent d’actriu.  En canvi com a meta personal, tinc el fet d’arribar al punt de poder estar i gaudir de la meva independència i aprendre a saber viure amb la meva soledat, que dit així pot sonar com una cosa que no vol ningú, perquè sembla dolenta, però no ho és.

 

• Com animaries els joves a estudiar fora i quin missatge donaries als que ho volen fer? Animaria els joves amb una primera experiència anant a un intercanvi i, si no, connectant alumnes de les escoles d’un país amb un altre per conèixer una mica el sistema dels altres països i òbviament fer amics, sense la necessitat d’arribar a fer un intercanvi si no es vol. El meu missatge seria bàsicament buscar els camins que et portin a la teva meta, ja sigui a una hora i mitja en tren de casa, a cinc o sis hores en AVE, a dues hores en avió o vuit hores, però sempre ser capaç d’arreglar-te-les per saber cap a on anar, i no tenir por de fracassar ni de caure, perquè no apreciaràs l’esforç del treball i la constància si arribes al teu objectiu, i creu-me, és molt més satisfactori.

 

• Explica com has viscut l’experiència d’acabar el batxillerat i començar una nova etapa.

 

La majoria de joves creuen que en arribar als 18 anys i acabar el batxillerat seran lliures de fer el que els vingui de gust; aixó, en part és cert i fals. És veritat que en acabar el batxillerat sents una sensació d’alliberament, ja que et treus de sobre totes les pressions de repetir, el Treball de recerca, la Selectivitat... i pot ser com una declaració d’amor, quan deixes sortir tot allò que sents. Però és una emoció, que a diferència dels sentiments, són més curts i, per tant, quan passa, t'adones que la vida segueix i que no ets completament lliure, ja sigui per la universitat, PQPI, cicles formatius, feina... pot ser que no us succeeixi el mateix, però així ho vaig sentir jo. El fet de començar una nova etapa amb una independència bastant gran, et fa entendre que ser “independent” no és tan fàcil, ho dic entre cometes perquè no ho som completament. Adonar-te que essent adult tens bastants més responsabilitats, preocupacions i problemes pot fer por, però no us heu d’amoïnar, a primera vista pot semblar que sigui difícil de trobar solució, però us en sortireu. Si alguna cosa us amoïna, mireu si té solució; si en té, doncs no t’amoïnis perquè se solucionarà; i si no en té, per què amoïnar-se tant? Això m’ha ajudat molt en molts casos, el fet de tenir-ho al cap, ja que tendim a fer una muntanya d’un gra de sorra.
 

Volíem agrair a la Jing el temps que ens ha dedicat per a aquesta entrevista, que li hem fet via correu electrònic.

​

Nicole Flores i Carla Plaza

4t ESO