ELS MEUS PENSAMENTS

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui m`he aixecat i no volia aixecar-me, però és la meva obligació anar a l’institut. El meu cap pensava que trobava molt a faltar el meu avi.

Cada dia em deia: "Aquest nen no creix." I em mesurava amb el llistó d’una porta per demostrar-ho.

Anaven passant els dies i jo creixia poc a poc fins ara que sóc un adolescent ben eixerit. Si em veiés ara, estaria molt content. A vegades parlo amb el meu pare sobre el meu avi i sentim molta emoció. Jo me’l miro amb molt d’amor. I també, quan el meu pare mira les fotos, es posa molt trist i amb els ulls plorosos.

El meu somni impossible seria que el meu avi estigués aquí entre nosaltres i pogués venir a prendre alguna cosa amb nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

 

Unai Ferré Figueres

4t B