CONCHA DE CASTRO

 

La professora d’Educació física de l’institut La Mar de la Frau,

la Concha de Castro, es jubilarà aquest any.

Nosaltres, la Nayra i la Nicole, hem decidit fer un article

per veure les petjades que ha anat deixant pel món.

 

 

Entrevistadora: Et sembla bé que et tractem de tu?

 

Concha: No hi ha cap problema.

 

Entrevistadora: Quina carrera vas estudiar? Era la que volies fer originàriament?

 

Concha: Vaig estudiar la carrera d’Educació física, que ara es diu Llicenciatura en activitats físiques i de l’esport. I sí, sempre, des que feia 4t d’ESO que ho tenia molt clar.

 

Entrevistadora: Què et va inspirar a elegir aquesta professió?

 

Concha: Sempre m’havia agradat l’esport, havia fet atletisme i  bàsquet, i també per la professora que vaig tenir, la Maria José, que em va inspirar molt.

 

Entrevistadora: Quants anys fa que treballes com a professora? I a La Mar de la Frau?

 

Concha: Fa 36 anys que treballo com a professora. A la Mar de la Frau, 7 anys.

 

Entrevistadora: Quins canvis has presenciat durant aquests anys?

 

Concha: Molts canvis, ja que hi ha hagut molts canvis de plans diferents, ordenacions de lleis diferents. Quan jo vaig començar no hi havia l’ESO, es va introduir l’ESO, va desaparèixer el BUP i també han canviat continguts…

 

Entrevistadora: Què és el que més t’agrada de ser professora d’Educació física?

 

Concha: L’esport, el moviment, el fet d’estar a l’aire lliure, tractar amb els alumnes…, però també reconec que al fer-me gran em cansa molt més. Faig activitat per moure’m, faig bicicleta, però pell problema que tinc ara all genoll no en puc fer gaire.           

 

Entrevistadora: Practiques algun esport fora del teu treball? Abans anaves a classes de ball, continues anant-hi?

 

Concha: Respecte al ball, no he anat mai a classes, però sí que he fet Jazz. Ara bé, el que són balls de saló, els he anat aprenent pel meu compte, per vídeos.

 

Entrevistadora: Quin és l’esport que més t’agrada?

 

Concha: La natació m’agrada, però m'avorreix veure’n. L’esport que sempre m’ha agradat és el bàsquet. Vaig estar poc temps en el món del bàsquet,  vaig ser jugadora, àrbitre, entrenadora i preparadora física.

 

Entrevistadora: Estàs satisfeta de tot l’esforç i treball que has fet com a professora?

 

Concha: Jo penso que per una part no, ja que tothom tenim els nostres fracassos, ja sigui perquè hi ha alumnes a qui  pensaves que podries ajudar i no has pogut o d’altres amb qui  no aconsegueixes tenir-hi el tracte que volies, però per una altra part sí, ja que jo he ficat tot el que he pogut  de  la meva part.

 

Entrevistadora: Què fas en el teu temps lliure?

 

Concha: M’agrada molt viatjar, he estat  molt per Àsia, Àfrica… En total he estat a 61 països. També m’agrada molt la fotografia i la lectura, intento llegir sempre que puc; de fet, sempre porto un llibre a la meva bossa de mà o l’e-book. Abans el cinema m’agradava molt, però ara el tinc una mica abandonat

 

Entrevistadora: Si tornessis a néixer, a què et dedicaries?

 

Concha: No ho sé, penso que això és una decisió difícil. Perquè si tornés a néixer i a viure el que he viscut, segurament ho tornaria a viure. Tot depèn de les experiències que has tingut al llarg de la teva vida. Que potser m’agradarien altres coses? Doncs… Si tornés a néixer... en teoria perds la memòria…, si jo ho sabés tot, escolliria alguna cosa relacionada amb viatjar. Però crec que aniria pel mateix camí.

 

Entrevistadora: Com seria una classe ideal d’Educació física per a tu?

 

Concha: Clar, primer hem de definir la paraula “ideal”. Què és? Per a mi, una classe ideal és que tothom participi, s’ho passi bé, que estiguin motivats. Això seria la forma “ideal” de qualsevol cosa, no és un format estàndard de fer les coses seguint un model, sinó que és el fons, que la gent s’integri, s’ho passi bé…

 

Entrevistadora: Et penedeixes d’haver escollit aquesta professió després de molts anys?

 

Concha: Ara ja estic cansada, entre els canvis que hi ha hagut…, perquè no sempre m’han agradat..., però si poses totes les vivències que tens en una balança i, tot i que al final és una mica dur, tens moltes coses positives que quan les valores has de tenir en compte. Hi ha hagut moments molt durs, moments molt bons i normals.

 

Entrevistadora: Quan et jubilis, què voldries fer? Creus que t’avorriries?

 

Concha: Tot depèn dels diners que tingui, però evidentment m’agradaria fer una sèrie de viatges que em queden, això seria el primer, estar més temps amb unes amigues que ja estan jubilades, tenir llibertat per moure’m... No m’avorriria, sempre tinc un llibre. Estaré més relaxada, podré passejar, anar a la meva platja… M’agradaria fer un curs de fotografia...

 

Entrevistadora: Posa una nota de l’1 al 10 sobre l’esport en la joventut. I digues per què.

 

Concha: És una mica difícil, perquè hi ha dos blocs: la gent que és esportista i el segon bloc, que cada vegada és més gran, que són les persones sedentàries. La gent que està implicada en l’esport ho està molt i això ho fa una mica més difícil. Crec que posaria un 7, però aquesta nota és molt variable.

​

                                                                            Nayra Crialesi la Nicole Flres, 4t ESO