“No pots caure bé a tothom; sempre hi ha gent a la que li agrades i al contrari.”

 

Hem decidit fer aquesta entrevista a l’Alicia Altaba, la professora de matemàtiques. Aquesta decisió es basa en la bona relació que hem tingut amb ella durant aquests quatre anys a l’institut.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bon dia Alicia, ens agradaria fer-te unes preguntes per la revista del nostre institut. Començem.

 

• Quan som petit@s, solem canviar molt d'opinió sobre el que volem arribar a ser. Des d'un principi, ja tenies pensat arribar a ser professora?

Sí, sí. Desde petiteta que ja volia ser professora, i de Matemàtiques.

• Alícia, confessa, segur que durant tots aquests anys d'experiència, t'hauràs trobat en alguna situació en la qual hagis sentit respecte cap a la reacció d'algun alumne. Sorpren-nos.

Uf… Suposo que moltes vegades, però em fa respecte quan els hi dius alguna cosa als alumnes i desprès resulta que es disculpen. Això em causa molt de respecte. I si els hi sap greu el que han fet, encara em causa més respecte.

• Tens sort que, gràcies a la teva manera de ser, mantens molt bona relació amb la majoria d'alumnes; tot i així, ¿et costa tractar més amb algun@s alumn@s que amb els altres?

Sí, igual que a totes les coses, no pots caure bé a tothom; sempre hi ha gent a la que li agrades i al contrari.

• Hem d'admetre que les teves frases mítiques: "Et tiraré fora", "No vull sentir ni una alma", "Exemples copiats i feu a els Exercicis 1,2,3,4,5...",  ¿Te les solien dir de petita, o són fruit de la teva imaginació?

No, són fruit de l’experiència. (jajaaj). Desprès de quinze anys treballant van sortint. Ja les actualitzaré, ho prometo.

• Tens alguna anècdota en la qual hagis passat molta vergonya?

Bueno, sempre hi han anècdotes però recordo una que si que vaig passar molta vergonya perquè era la primera vegada que anava a un tanatori perquè s’havia mort el pare d’una amiga. Quan vaig arribar allÍ, la meva amiga estava fatal i li vaig dir: “I el teu pare com està?” I clar, jo volia preguntar-li com estava la seva mare, però de lo nerviosa que estava em vaig equivocar. Tierra tragame (jajaja)

• Estem segures que en algun moment de la teva vida t'has esbojarrat i has fet alguna bogeria; explica'ns alguna que avui dia encara recordes.

No he fet moltes eh, sempre he sigut bastant tranquila i sensata. Potser alguna vegada, per exemple en un centre que vaig treballar ens vam fer un grup així de gent molt maqueta i un dia vam eixir de festa, vam empalmar i vam dormir al gimnàs del centre. I casi entren els nens a classe i ens troben dormint al gimnàs, però no, cinc minuts abans ens vam despertar tots.

• Tothom troba a faltar alguna cosa de quan era petit / a; ¿Tu, què és el que més trobes a faltar de la teva infància?

No ho se, no hi ha res concret. Suposo que el no tindre cap obligació, que pots fer el que vulguis.

• Pel que fa al creixement de la teva filla, veus algun inconvenient en què evolucioni en la societat d'avui en dia?

No ho se, ja ho veurem més endevant perquè ara és petiteta. Però és lo que li ha tocat, així que s’haurà d’espavilar. Igual que vosaltres, no? Es lo que hay.

• Alícia, ajuda'ns una mica. Ja que estem en plena etapa de l'adolescència; Creus que ens queda molt perquè s'acabi? Tu quan et vas adonar que ja eres adulta?

No. D’aquí dos anys ja estareu súper bé. (jajaja)

Em vaig adonar quan feia el que havia de fer sense que m’ho digueren. Teniu una adolescencia súper bona vosaltres, i no és per fer la pilota (jajajja)

• Per sort o per desgràcia, ens has vist créixer durant la nostra adolescència. Com ens imagines d'aquí a uns anys?

Uff, súper resposables, amb una carrera, vivint molt bé a l’estranger… Segur que us anirà molt bé.

• T'agradaria tornar a retrobar-te amb algú de nosaltres? O perdre de vista per sempre a algun / -a?

No, sempre m’encanta retrobar als alumnes. Sigui qui sigui. Per exemple; m’enrecordo d’un nen a l’Arbost que va donar pel sac… uf, lo següent. I desprès m’el vaig trobar un dia i em va dir: “Ai! Tenies raó quan em deies, lo que passa es que abans no ho veia”. Em va explicar que s’estava treient el graduat escolar, i vam estar xerrant una estonta. Per això, que la gent canvia.

 

Moltes gràcies per haver acceptat col·laborar en aquest treball. Ens veiem aviat.

​

                                                                                   Per: la Maria Mas i la Noa Vallés, 4t D'ESO

                                                                                   28.09.2018

​